3   L’Època de la República (S.V-I aC)

3.1 Les conquestes
3.2 Causes i conseqüències de les conquestes
     3.2.1 conseqüències pels romans
     3.2.2 causes de les conquestes
     3.2.3 conseqüències pels conquerits
     3.2.4 conseqüències de la colonització a Hispània
3.3 La crisi de la República

Exercicis de síntesi i repàs
Tècnica d'estudi: Criteris d'autoavaluació en la preparació de l'examen

3.1 LES CONQUESTES

1. Poseu títol al document.
2. Com es diuen  els pobles contra els que van lluitar els romans per la conquesta del Mediterrani Occidental?
3. Com es diuen les guerres anteriors?. Situeu-les cronològicament.
4. Redacteu un text explicant la informació que proporcionen els mapes.
5. Com deien els romans als pobles situats fora de l'Imperi?.
6. Quina era la capital de l'Imperi?.
7. Com es diu la civilització a la què pertanyen tots els pobles de l'Imperi?.
   
8. Busca informació sobre Annibal i fes un breu resum
   
   
   

3.2   CAUSES I  CONSEQÜÈNCIES DE   LES CONQUESTES

• Estudia la informació que tinguis sobre les conquestes (recorda que pots consultar els apunts i les ), després, llegeix el text següent:

3.2.1 Conseqüències pels romans

                                                   L'evolució de la República
            La constitució de la República es va realitzar en benefici de l'oligarquia patricia, que va intentar des del primer moment dominar els plebeus. El govern era representat pel Senat, que defensava els interessos d'aquesta classe. A més, la forta crisi econòmica conseqüència de la interrupció dels intercanvis comercials per les lluites amb els altres pobles durant el primer segle de les conquestes, va produir que l'economia esdevingués fonamentalment agrària. Molts plebeus van haver de dedicar-se a l'agricultura en condicions molt dolentes (el patriciat va aconseguir l'esclavatge per deutes), i l'aristocràcia va anar acaparant les terres dels camperols endeutats, a més de les que va aconseguir amb les conquestes (Ager Publicus).

            Això va donar lloc a una llarga lluita per aconseguir el reconeixement dels drets polítics i socials de la plebs, que va enfrontar durant molts anys ambdós grups (segle V a.C. principalment). La primera conquesta, a començaments del segle V, va ser poder nomenar tribuns de la plebs, magistrats inviolables encarregats de defensar els plebeus i representar-los davant les autoritats patrícies. A mitjant del segle V a.C., es va promulgar la Llei de les Dotze Taules, font de tot dret públic i privat, la finalitat de la qual era establir la igualtat entre tots els ciutadans, fossin  patrícis o plebeus. Quedaven, però, encara moltes limitacions per als plebeus. Una sèrie de lleis van afavorir més endavant  el camí cap a la igualtat. Es van permetre els matrimonis mixtos entre patricis i plebeus, es va fixar un límit màxim a les propietats i es va abolit l'esclavatge per deutes. Per últim, els plebeus van poder accedir a totes les magistratures. Al començament del segle III a.C., definitivament, les diferències jurídiques entre patricis i plebeus havien estat  eliminades. Un nou grup dominant acabava de nèixer: la noblesa (nobilitas), formada per plebeus rics (cavallers) i per patricis, que va passar a dominar el Senat. A partir d'aleshores en l'estructura social romana, la riquesa i no el naixement va ser la base de consideració social, i en funció seva es van organitzar les institucions romanes.
                                                                                              Sabán, A. Història de Roma

1. De què tracta, en general, el text?
2. Seleccioneu de què tracta cada paràgraf entre les següents propostes i escribiu-la al marge del text:
   ·enfrontaments civils                     
   ·el final de la República
   ·situació política als inicis del S. V aC
   ·els enfrontaments civils del s. V aC.            
   ·la igualtat de drets
   
3. Analitzeu el tipus de societat que tenia Roma a l’època republicana.
   
4. Confeccioneu un llistat de les principals magistratures.
5. Definiu: plebeu, cònsol, Llei de les Dotze Taules, cavaller, colonització
6. a) A què es dedicaven els cavallers?. 
   b) A qui van beneficiar les conquestes?.
7. Feu un  esquema de les conseqüènies de les conquestes.
   
   
   

 Llegiu el text següent:
                                                El destí de l'Ager Publicus

           Els rics, que ocupaven la major part de l'Ager Publicus i esperaven que després els fos reconegut com a propietat seva, començaren a afegir a les seves pròpies possessions de terres els terrenys veïns dels pobres, bé comprant-los o bé prenent-los per la força; d'aquesta manera, en comptes de petites propietats, tingueren a les seves mans grans latifundis.
            Començaren a comprar esclaus per a les feines del camp i la cura del bestiar. Fou aixó com la gent més poderosa s'enriquí desmesuradament i el país es poblà d'esclaus. Els itàlics, en canvi, disminuïren de nombre, abatuts per la misèria, els impostos i el servei militar; quan, més tard, s'alliberaren d'aquestes càrregues, els itàlics s'havien quedat sense feina, ja que la terra pertanya als rics que no la treballaven amb l'ajut d'homes lliures, sinò amb la suor dels esclaus.
                                                                                              Apià. Història romana.

1. Qui és l’autor del document?.
2. Quan creieu que el va escriure?.
3. a) Què era  el ”ager publicus”.
   b) Què eren els “itàlics”.
4. Quina és la idea principal del document?
5. Feu un esquema de les conseqüències de les conquestes per als romans.
6. a) Observeu el mapa de l'imperi romà
   b) Copieu el mapa (amb totes les línees però sense noms). 
   c) Situeu en  el mapa copiat el nom dels països actuals que formaven part de l’Imperi Romà.

3.2.2.Causes de les conquestes                

• Llegiu el text següent:
                  Les terres conquerides entre el segle II i el segle I aC van ser sotmeses a un sistema d'explotació brutal. En el moment de la conquesta aquestes regions eren expoliades a consciència: botí de guerra, presoners convertits en esclaus, tributs molt forts, confiscació dels béns de l'Estat vençut o d'alguns particulars -eren l'ager publicus- Acabada la conquesta començava una exploitació sistemàtica dirigida pels governadors (pretors).

                                                                                                         A. Fernández i altres Occident

1. De què tracta el text?
2. Feu-ne un resum.

• Llegiu el text següent:
                                                                            La minería en Hispania

                          La minería en Hispania La política minera de Roma descansó en la explotación de los yacimientos provinciales mucho más que en la de los italianos. A la escasez de los recursos minerales de la metrópoli se unía el deseo de reducir los inconvenientes que representaba su explotación en gran escala: temíase por un lado los peligros de las grandes concentraciones de esclavos; de otro, caso de sustituir esos esclavos por obreros libres, la falta de brazos en la agricultura.Dentro de esta orientación, la riqueza de Hispania desempeñó un papel primordial. La minería asumió tanta importancia en el cuadro de relaciones hispano-romanas que algunos autores han sostenido que fue esta riqueza la única finalidad de la conquista. No obstante ninguna mejora técnica acompañó la explotación intensiva de los filones de Hispania. La romanización, en lo que a siderurgia se refiere, no repercutió en un descenso de los costos, sino simplemente en la intensidad y extensión de las explotaciones.

1. On estava la metròpoli?
2. Segons aquest document, per què es va conquerir la península ibèrica?. Coneixes altres causes?.
3. Quins pobles  vivien a la península?
   
4. a) Què significa romanització?.
   b) I colonització?
5. Explica què significa aquesta idea: “ La romanización, en lo que a siderurgia se refiere, no repercutió en un descenso de los costos”.
   
6. Indiqueu on estaven les zones mineres i quin mineral tenien segons el mapa:
                                                

3.2.3 Conseqüències de les conquestes pels conquerits.

Llegeix els textos següents:  
                                                                                 El setge de Numància

1. Quin poble habitava Numància?.
2. Per què van trigar tant els numantins en lliurar-se ?

Opinió del cap Gralgaco

Las ciudades de Gran Bretaña reúnen sus fuerzas para resistir a los romanos, y el jefe Gralgaco les dirige el siguiente discurso: "Los romanos, después de haber saqueado el mundo entero, de haber hecho el vacío por todas partes causando miles de muertos, no teniendo más tierras que arrasar, ahora surcan incluso el mar, ávidos si el enemigo es rico, arrogantes si es pobre;  ni Oriente ni Occidente les ha saciado...Saquean, asesinan en masa, lo llaman falsamente ejercer la autoridad y, cuando transforman una región en desierto, hablan de pacificación.
                Nos quitan nuestros hijos a la fuerza y los hacen esclavos. Se nos exige al mismo tiempo tributos y sus intereses; tierras y prestaciones en trigo; trabajos forzados para abrir carreteras a través de los bosques y pantanos con malos tratos. Bretaña compra cada día su esclavitud y cada día la mantiene...En nuestro país no hay campos fértiles, minas ni puertos en los que se pueda efectuar trabajos. Además, el valor y la dignidad de los individuos disgustan a los tiranos."

1. Segons aquest document, per què es van conquerir les illes britàniques?.
2. Quins pobles  vivien a les illes?.
3. Quines conseqüències immediates i més llunyanes tenia la conquesta pels conquerits?.
   
   
   

3.2.4   Conseqüències de la colonització a Hispània 

•Estudia Les colonitzacions fenícia i grega  i Els íbers, i fes un esquema sobre l'economia, la societat i el sistema polític que devien tenir les oppida (poblats emmurallats) íbers. Pots consultar un treball fet per alumnes d'un'altre Institut de Secundària clicant a: http://roma-mardecastilla.blogspot.com/2008/02/la-hispania-romana.html 

•Estudieu La conquesta romana i  La romanització, i  llegiu el text següent:

                                                       LA ROMANIZACIÓN DE LA PENÍNSULA IBÉRICA
Los romanos llegan a Hispania, no para conquistarla, sino para combatir a unos poderosos enemigos: los cartagineses.  En el año 226 a. de C. Roma y Cartago firmaron un tratado en virtud del cual se repartían su influencia sobre el territorio de Hispania: Roma, al norte del Ebro; Cartago, al sur. Pero se trataba de un acuerdo poco firme. En el año 219 a. de C. se reanudan las hostilidades entre los cartagineses, dirigidos por Aníbal, y los romanos. Hispania se convirtió en uno de los principales escenarios bélicos en el enfrentamiento entre las dos potencias. En el año 218 a. de C. las legiones romanas llegan por primera vez a la Península. La conquista duró doscientos años, hasta que, en el 19 a. de C., las tropas romanas consiguieron someter el último foco de resistenciade los cántabros y astures. 
            Durante esos doscientos años tuvo lugar la adaptación al modo de vida romano por parte de las sociedades conquistadas: es lo que se conoce como romanización. Ello supone un cambio de vida en aspectos tan elementales como la lengua, las costumbres, la religión, el urbanismo, el comercio, la administración... Los habitantes del sur y sureste empezaron pronto a aceptar la cultura de los romanos; por el contrario, los pueblos del norte y del interior sufrieron una influencia menor.  El latín sustituyó rápidamente a las diferentes lenguas indígenas, que desaparecieron, con la única excepción del vasco o euskera.  En cuanto a las ciudades, los romanos aplicaron dos procedimientos: potenciaron las ya existentes, y fundaron colonias propiamente romanas.  La colonia es una ciudad creada por las autoridades romanas en un lugar no urbanizado o escasamente urbanizado; podían ser civiles o resultar del asentamiento de soldados licenciados. La más antigua de las colonias romanas fue Itálica, fundada en el 206 a. de C.  Bajo la dominación romana, Hispania fue objeto de varias divisiones administrativas. La primera división en dos provincias, Citerior y Ulterior, se hizo atendiendo a criterios militares.  En tiempos de Augusto, Hispania seguía dividida en dos provincias: Citerior  o Tarraconensis, y Ulterior, que estaba a su vez dividida en Lusitania y Betica. Por último, en tiempos de Diocleciano, Hispania estaba dividida en cinco provincias: Tarraconensis*, Carthaginensis*, Betica*, Lusitania* y Gallaecia*. 
            El proceso de romanización hubiese sido imposible si no hubiese existido una buena red de comunicaciones entre los distintos puntos del imperio. De este modo, y tomando como punto de partida la propia Roma, comenzaron a construirse las primeras calzadas o vías, elemento clave para el desarrollo del imperio, ya que facilitaron tanto el transporte de mercancías como el imparable avance de las legiones. Los romanos llegaron a disponer de 85.000 kilómetros de calzadas, que recorrían el imperio de norte a sur y de este a oeste.  En Hispania hay muchos ejemplos de vías con finalidades primordialmente militares. El principal objetivo de los romanos, cuando empezaron la conquista de la península ibérica, fue unir la ciudad de Cádiz*, entonces la más importante del sur hispánico, con los Pirineos, punto de entrada por el norte. Las principales vías romanas de la península siguieron los fértiles valles de los ríos Ebro, Duero, Tajo, Guadiana y Guadalquivir (colorejeu-los amb blau en el mapa que fareu posteriorment), y la ruta natural de la costa oriental. 
            El sentido práctico de los romanos hizo que la romanización fuese también transcendental en otros dos aspectos: las obras hidráulicas y el derecho. En cuanto a las obras hidráulicas, los romanos construyeron en la península numerosos puentes, acueductos y complejos termales. En Lusitania están los mejores puentes del mundo romano, entre los que destacan el puente de Alcántara y el de Mérida*. Los acueductos garantizaban el abastecimiento regular de agua a las ciudades. Su construcción implicaba la conducción del agua desde manantiales alejados de la ciudad. La estructura, que era en su mayor parte subterránea, discurría con una ligera pendiente y era visible sólo en las proximidades de la ciudad. El acueducto terminaba en un colector, a partir del cual una red de tuberías distribuía el agua a los distintos puntos. La construcción de complejos termales refleja un doble deseo de los gobernantes romanos: embellecer la ciudad y pasar a la posteridad como  benefactores del pueblo. Con los magníficos recintos de los baños la higiene llegó a las masas y se incorporó a la vida cotidiana. Se acudía a las termas no sólo para tomar los baños, sino también para untarse con aceites perfumados, recibir masajes, hacer ejercicio o tomar algún refrigerio. 
            El Derecho es una de las más grandes creaciones del pueblo romano y, mediante el proceso de romanización, una de sus más valiosas aportaciones a la civilización occidental. De toda la herencia dejada por Roma, ningún otro aspecto continúa teniendo una vigencia similar a la del Derecho Romano. Lo más llamativo del Derecho Romano, a diferencia de otros derechos nacionales, es que no desapareció al desaparecer el poder político de Roma. Desde la Edad Media, en que fue acogido y asimilado por los pueblos bárbaros, pasando por la Modernidad, hasta  el siglo XIX –con el código de Napoleón-,  el Derecho Romano no sólo sobrevivió sino que se extendió a otros continentes. El sistema jurídico que nos legó Roma constituye hoy en día el núcleo del Derecho de todo occidente. El Derecho Romano es todavía una asignatura que deben cursar obligatoriamente todos los estudiantes de Derecho.
                                                                fragments de la web: http://www.santiagoapostol.net/latin/roma_peninsula.html

1. Indica de què tracta cada paràgraf del text anterior.
2. a)Qui eren els cartaginesos?.
   b)d’on venien?  
   c)des de quan estan a la península ibèrica? 
   d)Per què s’hi instal.len?
   e) Coneixes el nom d’alguna ciutat fundada pels cartaginesos?.
   f) Com es diuen les guerres entre cartaginesos i romans?
   g) Busca informació sobre Anníbal i fes un breu resum.
3. a) Què va passar  l’any 19 a. de C. a la península?.
   b) Saps qui governava Roma aquell any?.
4. Què significa romanització?
5. a) Copia  el contorn d’un mapa  de la península ibèrica.
   b ) Situa en el mapa i escriu la divisió provincial en època d’August.
   c ) Situa en el mapa i escriu els noms senyalats per un *.  
   
6. Explica les principals obres públiques construides pels romans i la seva finalitat.
7. Quines aportacions romanes han estat més importants?. Comenta breument per què ho consideres així.
8. Activitat voluntària: visita a la Barcelona Romana ( itinerari Barcino).

3.3 La crisi de la República

• Estudieu la informació sobre la crisi de la República i el text següent:
              Al segle I a.C, les guerres entre grups rivals a Roma, el popular representant als ciutadans pobres,  i el  senatorial, representant als ciutadans rics,  van arribar al seu punt culminant. L'enfrontament entre els generals (Mari i Sil.la, Pompeu i Juli Cesar) per tal d'agafar el control del poder, va desembocar en un període d'intenses guerres civils. Juli Cesar va acabar imposant-se per les armes als seus rivals i, proclamat cònsol únic, va assentar els precedentes del sistema polític imperial. Va aconseguir concentrar en la seva persona totes les magistratures i va intentar crear una monarquia alhora que iniciava una sèrie de reformes administratives i socials (beneficiant als ciutadans pobres).
            Els seus esforços però, es van veure dramàticament estroncats. El dia del idus (15) de març de l'any 44 aC., quan el senat era a punt de conferir-li el títol de rei, va ser assassinat per membres del partir senatorial. La seva obra no va desapareixer totalment i va permetre a Octavi August, nebot i fill adoptiu de Juli Cesar, de convertir-se en el primer emperador romà.

1. Explica les causes de les guerres civils del segle I aC.
2. En el segle V aC també va haver-hi guerres civils. Van ser pels mateixos motius?. Raona resposta
3. Qui era Juli Cesar?.
   
4. Defineix cònsol, Imperi, guerra civil.
   
5. Fes un fris cronològic dels esdeveniments importants de l’època de la Monarquia i de la República. 
   

•Activitat voluntària. Llegeix el text La mort de Juli Cesar.
                                                            

•Llegeix el text següent:
                                                                                        Espàrtac

            En el traspàs del segle segon al primer de la nostra era, Roma i tota la Península Itàlica vivien una gran conflictivitat social. Roma havia esdevingut un imperi que explotava els recursos de diferents províncies. Els grans terratinents i els funcionaris vinculats als negocis de les províncies s'havien enriquit extraordinàriament. Els comerciants mitjans pugnaven per fer-se un lloc en la societat. Els artesans i els petits industrials es trovaren en una forta crisi, ja que no podien competir amb les manufactures que s'elaboraven a les províncies. Els camperols lliures eren a la ratlla del col.lapse: centenars d'ells havien mort a les guerres i les seves terres havien passat a les mans dels grans propietaris, i els que quedaven no podien competir amb els hisendats, que utilitzaven grans quantitats d'esclaus per treballar les terres. Els esclaus eren cada cop més nombrosos i suposaven una mà d'obra important.
            A les ciutats creixia el nombre de desvagats, obrers en atur i miserables, que constituien l'anomenada plebs urbana. La República romana trontollava sacsejada per greus convulsions internes. entre l'any 140 i el 120 aC hi va haver una primera gran rebel.lió d'esclaus a Sicilia.
            Entre el 120 i el 100 aC es van produir noves revoltes d'esclaus i s'organitzá el moviment democrátic de les classes populars. Durant el 100 i el 90 aC els grups socials poderosos hi van afermar la seva dominació, però l'únic que van aconseguir va se encendre una sagnant guerra civil entre Màrius, cap del partit democràtic de les classes populars, i Sila, dictador del partit aristocràtic, que va resultar vencedor.
            L'any 73 aC començava una nova i terrible guerra d'esclaus: la revolta d'Espàrtac. Espàrtac era originari de la Tràcia (Grécia). Sembla que va participar com a mercenari o soldat en les forces auxiliars romanes i que va desertar. La deserció era condemnada amb l'esclavatge, i per les seves aptituds, Espàrtac va ser venut com a gladiador. Els gladiadors eren professionals o esclaus experts en l'ús de les armes que s'exhibien en sessions de combats als amfiteatres. Era una feina perillosa, ja que de vegades podien morir en la lluita.
            Espàrtac havia estat un home lliure i va ser incapaç de suportar les injustícies de la vida d'esclau i de gladiador, que li demanava sovint haver de lluitar i fins i tot matar els seus companys. Espàrtac y setanta gladiadors, estant a la ciutat de Càpua, es van sublevar contra la brutalitat del seu mestre d'armes Lentul i van fugir a camp obert amb les armes a la mà.
            La fuga de setanta esclaus era un fet força important, no era una fuga aillada. Les milícies de l'exèrcit de Cápua van sortir a la recerca dels fugitius, però van se derrotats. Tots els escamots que van ser enviats per reduir Espàrtac i els seus companys van ser derrotats. La tensa situació social va fer que, en molt poc tems, el grup d'Espàrtac augmentés vertiginosament.
            Sabedors de l'existència d'Espàrtac i el seu grup, molts esclaus van fugir per unir-se als seus rengles, i no només esclaus, també camperols i artesans arruinats s'hi van afegir amb ánsia de revenja contra les classes poderoses. Esclaus i pobres de tota mena, que no tenien res a perdre, van restar sota el comandament d'Espàrtac, que manifestà excepcionals capacitats militars a camp obert i a la guerrilla. En poc temps tota la Itàlia meridional erqa testimoni d´una gran revolta encesa per l'espume de la fuga dels gladiadors. El pretor Publi Valeri, que hi va acudir amb forces importants, va ser sorprès i totalment derrotat: les classes poderoses romanes van començar a tremolar.
            Van passar l'hiver del 73 aC a les ciutats conquerides de Turi i Metapont. Espàrtac hi va comprar ferro i bronze per fabricar armament i va aprofitar el temps per disciplinar la seva host. En arribar la primavera del 72, l'exércit revolucionari es va posar en marxa amb l'afany d'arribar a les contrades el nord de la península Itàlica i travessar els Alps per fugir del control de Roma.
            El govern romà, conscient de la gravetat dels fets, va enviar dos cònsols amb sengles legions pér barrar el pas d' Espàrtac, però van ser estrepitosament derrotades. L'exèrcit rebel va arribar a Mòena, al nord de la península, i va derrotar-les. En arribar aquest moment es va produir una reacció inesperada entre els revoltats. En lloc de travessar els Alps i fugir a territoris fora de l'abast de Roma, Espàrtac va girar cua de nou cap al sud. Tal vegada es va espantar davant la travessia  dels Alps, que no era una empresa fàcil amb un contingent que, entre soldats i acompanyants, superava les 100.000 persones i que era molt difícil d'abastar. Tal vegada l'exèrcit revolucionari, amb la confiança que li donaven les seves victòries, va imaginar que podria definitivamente subvertir el poder de les classes dominants de Roma.
            El govern romà va reclutar apressadament 10 legions per barrar el pas d'Espàrtac: però, com els seus antecessors, els legionaris van ser derrotats. Davant la impossibilitsat d'assetjat Roma, ja que les legions aguerrides de Cras eren a prop, Espàrtac es va dirigir cap al sud. A l'hivern del 72 aC eren a la Calàbria. Espàrtac va conectar amb pirates cilicis a fi que transportessin el seu exèrcit i els acompanyants a Sicília: però els pirats el van trair després d'hvar cobrat el preu pactat. Sense parar de lluitar, Espàrtac es va dirigir a Brindisi, amb l'esperança de poder embarcar en aquell port. Mentre, les legions de Cras i les de Pompeu i Lúcul, procedents de les províncies, s'acostaven a tota marxa, esclafant tot signe de rebel.lió.
            Lúcul va ocupar Brindisi abans que Espártac, i l'exèrcit revolucionari va quedar encerclat. Espártac, sabent que comptava amb molt poques possibilitats de victòria, va decidir envestir als excèrcits romans per separat. Als camps de Silaro,l'exèrcit revolucioani va topar amb les vuit legions de Lúcul, formades per soltats experts i ben armats. L'exèrcit dels pobres en va sortir malparat: Espártac es va llançar amb la seva guàrdia personal a la zona més dura del combat, on es suposa que va morir. Solament uns 6000 esclaus van sobreviure a l'extermini. Els presoners van ser crucificats al llarg de la Via Apia, entre Cápua i Roma. La llarga filera de creus volia ser un símbol del terrible càstig que esperava tothom que volgués subvertir el poder de les classes dominants romanes.
            El cadàver d'Espàrtac mai no va ser trobat, tal vegada va quedar desfigurat per la lluita o tal vegada el cabdell va poder escapar. El cert és que es va convertir en una llegenda i en un símbol que encara avui provoca admiració.       

•Ara aniria bé veure la pel.lícula. 

1. Explica (raonant-lo) com van influir les conquestes en l'economia de la República
2. a)Per què en l'època Antiga els patricis eren l'únic grup social que formava la classe dominant de la societat romana? .
   b)Va continuar aquesta situació durant l'època republicana?. Raona les respostes
3. a)Explica el funcionament del sistema polític republicà en el segle II a. de C. (institucions, distribució del poder polític, etc.)  b)Quan va entrar en decadència el sistema polític republicà?
   c)Indica les manifestacions que s'observaven d'aquesta crisi
4. d) Explica'n les causes.
5. Defineix en el context de la civilització romana: Cònsol, Senat, cavallers, colònia, hispà.
   
   

                                              Tècnica d’estudi

I ara, suposo que després d'aplicar escrupolosament des de l'inici del tema allò de la preparació de l'examen al cas de la civilització romana, podeu passar a fer-lo ja que estem quasi a la meitat del tema. Però abans, pensem que podem anar ben tranquils perquè..............¡ ja podem saber quina nota (aproximadament) treurem!........... si fem el següent, perquè sempre hi ha una correspondència directa entre la manera de planificar l'estudi i els resultats de l'examen.

                    Criteris d'autoavaluació en la preparació de l'examen

És el moment d'omplir les casselles de la valoració de la planificació que heu fet fins ara del tema de la civilització romana (ya sabeu, es qüestió de comprovar el procés que heu seguit (des que va començar el tema) i analitzar la feina feta (o no feta) clicant en cada apartat de la valoració):                                         

I segons aquesta valoració podeu deduir la nota prevista............................................

NOTA: heu de saber valorar la importància de la feina feta o no feta, alguns passos són imprescindibles, d'altres, no tant (i compte amb els casos de notes que no corresponguin en absolut a la programació feta. Per exemple, quan abunden les "enes" (de no fet) i les "emes" (de fet a mitges) la nota prevista no hauria de ser Suficient. No us sembla?)

Ara ja podem anar a fer l'examen amb tota la tranquil.litat del món, veritat?